La idea de ReNoC sorgeix de voler recuperar paraules en desús. poc a poc la idea va anar creixent: samarretes amb paraules poc usades? llegendes catalanes poc conegudes? disseny i patronatge original? ... Finalment la idea inicial s'ha convertit en un petit monstre, en un RENOC !

   
       

renoc-a :

Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta.

1. amfibi de l'espècie Bufo vulgaris (Cast., Val.); cast. sapo, escuerzo. Lo tio roncave com un beneit, pareixia un renoc, Pascual Tirado (BSCC, vii, 193).


2. El més petit d'una família, d'una colla (Plana de Vic, Vallés); cast. regojo. a) Raquític, migrat, mancat de la creixença normal; cast. renacuajo, raquítico.


3. Grop o nus d'una planta, sobretot el ressecament produït per ferida o malaltia (La Selva, Plana de Vic). Quan s'esporga un arbre... es corre el perill de fer-li una font, un renoc, Cost. Cat. i, 29.


4. Conco, home d'edat madura i solter (Ripolés, Lluçanés); cast. solterón. Era un apotecari de més de 40 anys, que com no... se li sabia cap festetx ni relació en dones, la gent lo tenia per impotent y el vulgo li deya lo renoch, doc. a. 1635 (Aguil? Dicc.).


5. adj. Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire (Ross., Cerdanya, Garrotxa); cast. rebelde, llorón. Entretenint el renoc de l'Eudaldet, Oller Febre, i, 255. Ha estat tan insoportable, tan renoc, que l'he tingut de deixar sol, Oller Llapis ploma 99.


6. Cosa inútil, rampoina (Mataró, Barc.); cast. trasto. Retornant tot seguit ab un grapat de vanos... —Fora renochs!... Ja els tinch tots llestos, Pons Auca 278.

     
         
             
                     

SAMARRETES RENOC:

Model Dip

Aquesta samarreta l'hem fet en honor de l'extranya llegenda dels dips de Prat Dip.

Dip :

El dip és un ésser mitològic. És una mena de gos malvat i pelut. Una mena d'emissari del dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama. Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix.

El Dip és ple de llegenda... com ho saben molt bé a PRAT DIP:

De les llegendes que s'expliquen al Prat, la més famosa i distintiva és la del "Dip", tant és així que el "Dip" dóna nom al poble i vida a l'escut.

Segons diu la tradició, els dips eren uns gossets de color fosc que vivien pels voltants del poble. De vegades, seguien els traginers durant la nit, i aquells homes esparverats només distingien, entre la foscor, uns ulls ferotges que els escodrinyaven. D'altres vegades, feien estralls en el bestiar i a les hores es limitaven a veure's la sang de les seves víctimes, un fet que els va donar fama vampírica.

No se sap que mai se'n capturés o matés cap, però en algun moment del segle XIX desaparegueren per sempre.

Realitat o fantasia, el Dip inspirà a l'escriptor J. Perucho en el seu llibre LES HISTORIES NATURALS, on el dip era un autèntic vampir que posseïa la facultat de transformar-se en altres éssers.

www.pratdip.net


Model Domus

El nom d'aquest model prové directament del llatí. Potser hem anat massa enrere en el nostre afany de recuperació de paraules en desús!! Som uns RENOCS!!

El nostre Domus l'hem fet de les coses més cotidianes...perquè precisament aquest objectes quasi invisibles sintetitzen la bellesa i la utilitat. I això ens agrada!! VAL??

Domus :

És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família.

   

Properament treurem una samarreta que es dirà NYèBiT.

A tots els barris i pobles sempre n'hi ha un! o una... jo en sóc una!! al·leluya!

   
 

Nyèbit :

1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.


2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, ); cast. mequetrefe, petimetre.

3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso.

4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.

5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo.mmmmmmmmmmmmmmm mmmm mmmmm mmmmmm m

 

6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.).

7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).

 


samarretes, T-Shirts, camisetas by ReNoC | © ReNoC 2007 |  
Disseny i patró exclusiu de ReNoC | Made in Barcelona